Filosofia en català: les tesis de Miguel Abensour, per Jordi Riba

Presentem un nou títol de la col·lecció Pensament Polític Postfundacional, la sèrie de filosofia contemporània que dirigeix Laura Llevadot amb l’objectiu d’exposar i apropar a tots els públics alguns dels conceptes fonamentals de la filosofia política d’autors com Giorgio Agamben, Jacques Rancière o Michel Foucault, entre d’altres, de la mà de figures rellevants del panorama filosòfic del país com Juan Evaristo Valls Boix, Xavier Bassas o Ester Jordana. [Al final de l’article i a la pàgina web de l’editorial, podeu consultar la llista completa de títols publicats]. Jordi Riba és l’autor d’un d’aquests assajos, Alain Badiou: Allò polític i la política, i ara publica Miguel Abensour: La democràcia contra l’Estat, obra que presentarem el proper mes de setembre durant la Setmana del Llibre en Català.

  • Consulteu els títols publicats en castellà a la col·lecció Pensamiento Político Posfundacional en aquesta entrada de blog (inclou entrevistes, vídeos de presentacions, ressenyes i descàrregues) o a la pàgina web de Gedisa.

«De tots els autors postfundacionals als que dediquem aquesta col·lecció, Abensour és, sens dubte, qui més ho és, aquell a qui la idea de fonament més al·lèrgia li fa.» Laura Llevadot obre el pròleg amb aquesta contundent declaració sobre el filòsof francès. Ens explica, també, que Olivier Marchart, el primer que va definir el pensament postfundacional, ha ampliat recentment la seva elaboració d’aquest concepte, tot establint-ne dues línies: el postfundacionalisme trascendental, d’una banda, i l’anàrquic, de l’altra. «És a aquest darrer tipus de postfundacionalisme insurreccional al que pertany Abensour, junt amb companys com Lefort, Agamben o Rancière, i al que en Jordi Riba, autor del lúcid text que teniu entre mans, ens convida.»

Separant la filosofia de la política, Abensour ens posa en alerta, separem la filosofia de la llibertat.

Jordi Riba

A continuació, us oferim un fragment del primer capítol i, al final, incloem els enllaços a d’altres obres de la col·lecció Pensament Polític Postfundacional.

El retorn de les «coses polítiques» i la filosofia política critico-utòpica

Mentre que el retorn de la filosofia política, esdevingut des de la publicació de La teoria de la justícia de John Rawls l’any 1971, ha permès rellançar la seva pròpia història al desplaçar els interrogants i deixar de preguntar-se pels problemes concrets de la ciutat. Li ha estat suficient amb restaurar la pregunta filosòfica «sobre» l’allò polític, per deixar de cantó les qüestions com ara la revolta, la insurrecció, l’heroisme, el teològic-polític, la revolució i les divisions socials; l’emancipació i la igualtat; la dominació i la servitud i, especialment, la relació inextricable entre utopia i democràcia, que a ulls d’Abensour expliquen el sentit i el subjecte d’un retorn sobre el que ell mateix es pregunta.

La historia de la filosofia política, amb tots els seus retorns, es troba continguda, tal com ha estat assenyalat per Hannah Arendt1 i repetit per Abensour, en el pensament 294 de Pascal,2 en el qual Plató i Aristòtil, vestits de pedants, en un jardí, entretinguts amb les seves lleis i les seves polítiques, són la imatge de la institució platònica de la filosofia molt allunyada de la part seriosa dels afers humans, mentre que Sòcrates, que observa des de lluny, és la del retrobament dels que habiten la ciutat. Pocs filòsofs segueixen l’exemple de Sòcrates.3

Miguel Abensour és un d’ells, per això proposa la construcció —o, a més, l’entreconstrucció d’una filosofia que recolzi el retorn de la política en si mateixa. Retorn, que no restauració, insisteix, ja que la restauració implicaria el silenci sobre el precedent totalitari i la reducció de la política al mer programa d’una disciplina especialitzada en el passat. Retorn de —i no retorn a— les coses polítiques que, de manera intempestiva i amb la urgència que només concedeix el present, vindrien a l’encontre de la filosofia.

(imatge)

El gest socràtic també s’observa en el treball d’Abensour en l’afirmació de l’harmonia entre l’acció i el pensament; en la seva incansable recerca de les poques llacunes històriques en què sorgeix la llibertat; en la construcció d’un pensament polifònic que es va inclinant cap a la especificitat de les diverses constel·lacions. Aquesta filosofia de llibertat està necessàriament construïda a partir d’una tradició. No obstant això, una tradició que no és suficient per replantejar la qüestió de qui són els seus clàssics, o de portar a la llum autors oblidats, sinó en la que és fonamental establir relacions crítiques-inventives amb aquella, a les quals el projecte modern no deixa de qüestionar permanentment. Per tant, fer un pas més enllà, en el seguiment de l’estel arendtià de ser hereu d’una tradició que no existeix, d’una tradició trencada, i a partir d’aquí pensar el present.

Sota aquest prisma, el problema de la filosofia política no depèn de la premissa platònica de la desigualtat, la distinció entre savis i desraonats; ni tampoc hi ha dos moments, és a dir, un moment de política que precedeix el moment de la filosofia. L’afirmació abensouriana d’un sol moment filosòfic-polític nega, de manera absoluta, l’existència d’una jerarquia de modes d’existència i, per tant, desplaça l’eix de la thaumázein per convertir la condició ontològica de la pluralitat en el seu objecte. El que es presenta com a no-filosofia, és a dir, el simple fet d’estar al món, de percebre les coses, de veure’ls i d’expressar-los, no es distingeix de la filosofia. La política és, a partir d’aquesta perspectiva, un problema filosòfic i no una esfera separada que es visualitzi des d’un nivell superior. Separant la filosofia de la política, Abensour ens posa en alerta, separem la filosofia de la llibertat.


1- H. Arendt, Filosofía y política, Bilbao, Berasatari, 1996.

2- Veure Pascal, Pensamientos, Madrid, Alianza ed., 1981, p. 187 (533).

3- Veure el meu text amb Sch. Pinilla, «Toute philosophie est philosophie politique» en Kupiec, A. y Tassin, E. (ed.) Critique de la politique. Autour de Miguel Abensour, París, Sens & Tonka, 2007.


Ressenyes, entrevistes i articles

Democràcia insurgent, article de Xavier Díez a la revista Mirall (21/06/2022)


Col·lecció Pensament Polític Postfundacional

En la conjuntura actual, fets com la crisi dels partits tradicionals, les crítiques a la democràcia representativa, la reivindicació de la igualtat, la reaparició de l’anomenat populisme o bé la força que han pres les mobilitzacions ciutadanes mostren la necessitat d’aprofundir en les filosofies polítiques contemporànies que posen en qüestió els fonaments moderns de les democràcies liberals. La col·lecció neix amb l’objectiu de copsar el canvi de signe que ha pres el pensament polític contemporani.

Títols publicats:


Jordi Riba és professor de filosofia a la Universitat Autònoma de Barcelona, professor visitant a la Universitat Paris 8 i membre associat al seu laboratori d’estudis i investigacions «Logiques contemporaines de la philosophie». La seva recerca actual se centra en l’estudi del paper de la filosofia en les formes democràtiques emergents. També, a més del treball sobre el filòsof francès del segle XIX, Jean-Marie Guyau, ha desenvolupat el tema de la crisis permanent com a eina interpretativa de la modernitat.

Ha publicat, entre d’altres, Republicanismo sin república (Barcelona: Bellaterra, 2014); La Fraternité réveillée (París: Harmattan, 2016); Un nouveau regard sur la solidarité (París: Harmattan, 2018), els dos darrers coordinats amb Patrice Vermeren; Crisis permanente (Barcelona: Ned ediciones, 2021) i Alain Badiou: Allò polític i la política (Barcelona: Gedisa, 2018 en català i 2021 en castellà).

Deja una respuesta

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Salir /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Salir /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Salir /  Cambiar )

Conectando a %s